Marouane Abouobaida va redactar hores abans de la seua mort una petició a la direcció del CIE per a denunciar que havia sigut agredit i patia dolors per les lesions

• CIEs NO exigeix les compareixences del ministre de l’Interior i el delegat de Govern en la Comunitat Valenciana, així com la destitució del director del Centre d’Internament per a Estrangers de València.

 

• La plataforma demana que la investigació contemple la denúncia que el jove va realitzar abans de la seua defunció, el visionat complet dels enregistraments de les càmeres del centre, i que es tinguen en compte els testimoniatges dels altres interns.

València, 22 de juliol de 2019.- La Marouane Abouobaida, el jove marroquí de 23 anys que va morir el passat 15 de juliol en la cel·la d’aïllament del CIE de València, va redactar una diligència d’informació a l’atenció del director del centre el dia 14 de juliol i, segons consta en el document, la va entregar l’endemà, a les 14.00 hores, tan sols una hora abans de la seua mort, que va succeir a les 15.09 hores. En el text, Abouobaida, que hauria complit 24 anys el passat 20 de juliol, denúncia que no veu per l’ull esquerre i té maldecaps a conseqüència de les lesions per una agressió. A més, indica que ho acompanya amb un informe d’urgències. Aquesta comunicació provaria que els responsables del centre coneixien les precàries condicions físiques i psicològiques en les quals es trobava Marouane i la seua resposta va ser tancar-lo en una cel·la d’aïllament sense vigilància i sense prestar-li l’atenció que ell mateix reclamava.

Així mateix, els seus companys interns en el centre asseguren que estava angoixat i trist des de feia dies. Així ho ha corroborat la tia del jove, Malika, que resideix a Madrid i que el va visitar en Sapadors una setmana abans de la defunció. “Ens va escriure a la seua mare, que viu a Rabat, i a mi perquè ho traguérem d’allí perquè l’estava passant molt mal i no anava a poder aguantar molt més. Em vaig espantar i vaig vindre a València. Quan li vaig veure, em va demanar que parlara amb un advocat i que fera tot el possible per traure’l del CIE”, ha assegurat.

La familiar ha explicat a la Campanya pel Tancament dels CIE i la fi de les deportacions (CIEs NO) que, al Marroc, Marouane es dedicava a fer treballs de soldador i “altres nyaps” després d’acabar els estudis de batxillerat i que va decidir provar sort a Espanya per a ajudar econòmicament la seua mare que és vídua i viu en una situació econòmica precària. El jove va intentar creuar a la península en pastera, però l’embarcació va ser interceptada en el mar i el van traslladar directament al CIE de Sapadors. “La mare de Marouane està destrossada, no menja, no beu, no parla”, ha afegit Malika.

Enregistraments i testimoniatges

D’altra banda, la família del jove ha sol·licitat veure els enregistraments de les càmeres de seguretat de Sapadors perquè dubten de la versió de la Policia, petició que no ha sigut atesa fins al moment.

La mort d’una persona sota tutela de l’Estat no pot i no ha de quedar impune. En aquest sentit, són urgents les compareixences del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska i del delegat de Govern en la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Fulgencio, perquè expliquen la causa de la mort de Marouane i quines mesures implementaran per a millorar la seguretat i integritat física i psicològica de les persones internes, així com la destitució del director del CIE de Sapadors, Carlos Llorca Ponce.

Des de CIEs NO, es reitera la necessitat d’una investigació urgent, rigorosa i independent i exigim també que es contemple en aquesta la denúncia que el mateix Marouane va realitzar abans de la seua defunció, el visionat complet dels enregistraments de la seua mort, i que es tinguen en compte els testimoniatges dels testimonis que van presenciar l’agressió que va patir. Demanem així mateix mesurades de reparació per a la mare i germanes del mort.

Finalment, la mort de Marouane, així com la defunció d’altres huit persones des de 2008, en aquestes presons encobertes per a immigrants, vénen a constatar que l’Estat és incapaç de preservar la vida i integritat de les persones internes en els Centres d’Internament per a Estrangers i que, per això, i perquè la seua mera existència forma part de l’entramat del racisme institucional dels Governs europeus, han de tancar-se de forma urgent i permanente.